Projeccions graduació

Càctus tresors, tal i com us ho he promés aquí teniu el video projectat durant la graduació i l’escrit que us vam llegir les mestres. 

Esperem que siguin bons records! 

Avui és un dia especial : avui és el vostre dia. Aquell que tant heu esperat, que tant us il·lusiona i que marca el final de la infància.

 

Quan vau arribar a l’escola Andorrana d’Ordino, molts de vosaltres amb tant sols 2 anys i mig o 3, éreu unes eruguetessensibles però plenes de vida i energia per descobrir el món. De mica en mica, heu intercanviat, heu conviscut, heu experimentat i heu vivenciat formant així la vostra pròpia identitat. Heu tingut millors i pitjors moments, heu descobert, heu après, heu rigut, heu plorat, us heu discutit, us heu reconciliat, i tantes coses més....

 

Durant tots aquests anys, l’erugueta que éreu s’ha convertit en un cuc de seda preciós però fràgil, que ha necessitat de l’acompanyament de família, amics, companys i mestres per anar superant totes les etapes que se us presentaven.

 

I avui per fi arriba el vostre gran dia, aquell en el que el cuc de seda surt de la seva crisàlide per volar amb les seves pròpies ales. Aquell dia que, ho hem de reconèixer, ens provoca un sentiment immensament contradictori : l’orgull de veure en qui us heu convertit i la tristesa de deixar-vos marxar...

 

Junts hem passat dos cursos estranys però excepcionals. Ens hem hagut d’adaptar a la situació provocada per la pandèmia, hem hagut d’ensenyar i aprendre d’una manera que no coneixíem, ens hem hagut de relacionar d’una manera diferent, hem hagut d’aprendre a comunicar-nos a través de pantalles i hem hagut d’aprendre a comunicar-nos amb els ulls. Però a més, posats a fer,  l’aula de Càctus, ho hem volgut fer “ a lo grande” amb dos embarassos, innumerables substituts, el confinament mundial i, per poder destacar una mica, sent els primers i els últims a estar confinats aquest curs. Pas mal no?!El que està clar és que ningú ens pot retreure fer les coses a mitges! No ha estat gens fàcil però heu tingut una capacitat d’adaptació admirable i ens ompliu d’orgull! Per sempre més formarà part de tots nosaltres aquest fet històric tant inesperat.

 

Us volem donar les gràcies per tots aquests moments que ens heu regalat, gràcies per haver-vos comunicat i estimat malgrat tot, gràcies per haver-nos ajudat a superar aquest nou repte que se’ns ha presentat sense previ avís, i gràcies per no haver baixat els braços davant tants entrebancs. 

 

Mirant-vos només ens podem emocionar perquè representeu una evidència que salta als ulls: feu que tinguem la millor feina del món. És per tots aquests motius que estem segurs que sempre que ens tornarem a creuar, tindrem la pell de gallina, se’ns encongirà el cor, notarem un nus a la gola i els nostres ulls s’ompliran d’emoció. 

 

Papallones, Voleu amb les vostres ales, no deixeu que ningú les taqui, no deixeu que ningú us en faci canviar el color : sou únics, no deixeu de ser-ho. Sempre estarem aquí per vosaltres, us estimem.

Lily, Lídia i Laura